«Diccionari per ociosos»

«Leer, pues, el ‹‹Diccionari›› de Joan Fuster es ejercicio sano para opinar y para contraopinar, para dialogar y para discutir, para reafirmar y para renegar, para entender y para desentender, para todo menos para sestear en el ocio o la despreocupación frente a la problemática más acuciante y perentoria.» Àngel Marsà. “Ociosos y despreocupados”, El Correo Catalán (22-11-1964).

En el Diccionari per a ociosos, com és propi de l’assaig literari, un jo reflexiona, a partir d’un pretext qualsevol, sobre la condició humana, en un esforç per comprendre que guia una indagació que ha de ser, necessàriament, oberta i sotmesa a revisió, sense partits presos ni dogmatismes doctrinaris. El jo de l’assagista és l’element que dota d’unitat la varietat de temes i la dispersió fragmentària de l’obra, una enunciació que es converteix en l’autèntic centre d’interés de la proposta. L’escriptor, d’altra banda, s’adreça a un lector amb qui dialoga, en una invitació a compartir les seues reflexions des d’una voluntat persuasiva que no pretén imposar-li unes idees, sinó fer-lo partícip de l’exercici de pensar.

AUTOR

Joan Fuster i Ortells (Sueca, València, 1922-1992) -advocat, historiador, crític literari, poeta i assagista-, és una de les figures més rellevants de la intel·lectualitat valenciana del segle XX.

Des del seu Sueca natal, on romandria fins a la seua defunció, va donar a conéixer la seua obra i el seu pensament. D’orígens humils, però amb suport familiar per a perseverar en la seua educació, va desenvolupar una primerenca passió pels llibres i la lectura, a més de per la història local, la qual cosa li va portar a interessar-se per la llengua i la cultura valenciana.

Fuster va exercir durant algun temps com a advocat, professió que va abandonar per a entregar-se a la seua vocació literària. Començaria com a columnista i crític literari, a través d’una formació autodidacta com a poeta i articulista. La seua primera peça, “Vint-i-zinc anys de poesia valenciana”, publicada en el diari Les Províncies, recolliria aquest interés constant per la literatura, especialment la valenciana, interés que s’avaluaria durant la dècada en què va exercir de codirector, al costat de Josep Albi, de la revista Verb. Els seus primers llibres, poemaris -Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) o Escrit per al silenci (1954)- van anar forjant la seua prolífica trajectòria en el món de les lletres, al mateix temps que els diaris de València Llevant i Jornada ho van incloure entre els seus articulistes per a escriure sobre qüestions culturals. Els seus ingressos econòmics eren escassos, però es complementaven amb les dotacions de concursos literaris als quals es presentava i amb encàrrecs puntuals d’editorials.

Fuster va evolucionar des de la poesia fins a emprar en la seua variada obra una multiplicitat de tècniques per a desenvolupar diferents gèneres, cultivant, sobretot, l’assaig llarg, en el qual va combinar estudis sobre història cultural i lingüística del País Valencià amb uns altres de contingut més àmpliament humanístic, arribant a publicar, entre altres mitjans, en la Revista Valenciana de Filologia.

En 1962, amb la seua obra més reeditada, Nosaltres els valencians, es va endinsar en la forja de la identitat cultural valenciana i va aconseguir concebre un autèntic llibre de capçalera per a conéixer la història i la cultura del País. El País Valencià (també de 1962) li va valdre una campanya de descrèdit que portaria a nombrosos diaris a vetar les seues col·laboracions, polaritzant a afectes i *desafectos a les seues opinions polítiques i socials i arribant a l’extrem de fer-li patir dos atemptats.

Manifestant una actitud pública fermament compromesa amb les llibertats democràtiques, va centrar la seua obra en la reflexió continuada sobre aspectes culturals, sociològics i polítics del País Valencià. La seua visió implicada i diacrònica envers la seua terra es va plasmar al llarg dels seus múltiples assajos i va trobar en els aforismes un mitjà d’expressió sintètic del seu “humor paradoxal” i la seua postura moral, sovint creant discrepàncies que li portarien a ser objecte, com ja hem dit, d’hostilitats institucionals i particulars, silenciament per part dels mitjans de comunicació i repressió censora.

Fuster va rebre nombrosos guardons literaris i cívics al llarg de la seua carrera, començant pel Premi dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’exili (1950). En 1972, es va crear el premi d’assaig que porta el seu nom. Va ser distingit, així mateix, amb el Premi d’Honor dels Lletres Catalans (1975), amb el Premi dels Lletres del País Valencià (1981) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). Un any després, l’Ajuntament de Sueca el va nomenar Fill Predilecte.

Entre els seus múltiples reconeixements acadèmics, cal destacar que va ser professor i catedràtic de la Universitat de València i Doctor Honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Barcelona, i que va ser membre així mateix de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Valencià de Cultura i de la Institució Valenciana d’Estudis i investigacions, arribant a dirigir l’Institut de Filologia Valenciana. De 1987 a 1991 va ser president de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

En 1993 la Universitat de València va crear en el seu honor la Càtedra Joan Fuster, dedicada a activitats d’investigació i difusió entorn de l’escriptor.

A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l’Alta Distinció al Mèrit Cultural.

Informació estreta de: https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/libro/mc/joan-fuster/biografia.html

Fecha de la sesión: 17 de febrero a las 18:30h.

INFORMACIÓN ADICIONAL:

• Espai Fuster i Càtedra Joan Fuster
• Una manera raonable d’iniciar-se en la lectura dels textos fusterians per Jesús Ferrís
• Documental de Àpunt: «L’empremta de Joan Fuster»
• BiblioguiesUV: Joan Fuster, llegir és seguir vivint. Lectors i investigadors/es
• Joan Fuster, amb perspectiva científica
• Més recursos de la web del «Ministerio de Cultura y Deporte»: https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/libro/mc/joan-fuster/recursos-anio-fuster.html