«Avern»

En aquesta sessió hem tingut l’honor de comptar amb Pau Sanchis, editor d’Edicions del Buc i Núria Busquet, traductora d’aquesta obra de Louise Glück, Premio Nobel de Literatura 2020.

Avern és el desè recull de poesia de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura Louise Glück.

«Louise Glück és una poeta de caràcter arquitectònic, cosa que vol dir que la seva obra és un tot orgànic amb un marcat sentit evolutiu, continuat i progressiu.» Així la defineix D. Sam Abrams, al pròleg del llibre, i continua:

«Avern ocupa un lloc privilegiat a l’obra general perquè compleix, alhora, quatre funcions específiques. En primera instància, és una passa més en la trajectòria poètica de l’autora. En segon lloc, és una mena de síntesi concentrada de l’obra anterior. Després, significa el tancament de l’època creativa encetada a Ararat. I, finalment, és una obra de transició que apunta cap al reset de la seva obra amb la publicació d’A Village Life«

«Tot el llibre s’articula al voltant d’un únic eix temàtic vertebrador: la represa, la recreació i la reinscripció del mite grec antic de Persèfone, Hades i Demèter». Encara que «sembla més un pretext temàtic i no una finalitat definitiva», la suma dels poemes dedicats a Persèfone i l’Avern ens dona el tema central del llibre: «el cicle constant i inaturable de la vida, la mort i la regeneració, interpretat sempre des del punt de vista humà amb la seva dramàtica i paradoxal voluntat de cerca incessant d’un sentit de permanència durador».

Per la banda de la traducció, Núria Busquet ens explica que Louise Glück li va arribar «com una inevitabilitat». No és una poeta amable per al lector – ens diu, però «descriu amb precisió sàdica la ferida que tots compartim». Per a Núria Busquet, Glück es qüestiona sobre el cicle de la vida: la infantesa i la vellesa; i de com es pot suportar. La resposta la troba en la bellesa: «és allò que fa la vida digna de ser viscuda». La bellesa, com la mateixa Louise Glück, és inevitable.

Valoración:

Crónica de la sesión:

Enllaços d’Edicions del Buc:

Ara: Premi Nobel a la veu austera i elegíaca de Louise Glück
eldiario.es: Pre-Textos y Edicions del Buc, las dos editoriales valencianas que han publicado la obra de la Nobel de Literatura Louise Glück
El País: La portada que va fer parlar la Nobel Glück en català
El Punt-Avui: Una llum brillant
La Vanguardia: Louise Glück i jo, per Quim Monzó
L’illa dels llibres: Entrevistem Núria Busquet, traductora en català de la premi Nobel de literatura Louise Glück
Núvol: Louise Glück guanya el Nobel de Literatura 2020
TV3: La poeta nord-americana Louise Glück guanya el premi Nobel
Vilaweb: Edicions del Buc, la microeditorial que publica en català la premi Nobel Louise Glück

Babelia: «La muerte de la belleza«. Artículo de Ángel Rupérez. Recomendado por Lola Segura

És molt recomanable llegir abans el discurs del Premi Nobel per a entendre millor la seua obra:

Discurs d’acceptació del premi traduït el català.

Premi Nobel de Literatura 2020

Deixem també a esta entrada del blog, els enllaços a l’obra de Gustav Mahler: Das Lied von der Erde (1907-1909). Con diu D. Sam Adams al pròleg, La canción de la Tierra «constitueix un leitmotiv intermitent de fons que ajuda a establir en el llibre el to general d’intensitat, tensió i noblesa».

Podem detectar la presència de l’obra de Mahler en l’àmbit temàtic: en el lligam entre la vida i la mort, el dolor, la permanència i l’efímer, la fragilitat, la memòria…

Si voleu tractar aquest lligam, Adams ens convida a llegir els poemes: «Octubre» (maestoso, doloroso), «Paisatge», «Fuga» o el mateix mite d’Orfeu i Eurídice.

Gustav Mahler: «Das Lied von der Erde» (La canción de la tierra). Análisis. Ópera y letra